El Drink Team va imposar-se a l'equip local a la final del darrer torneig d'estiude Figuerola del Camp (Alt Camp)
Aquest cap de setmana, ha finalitzat la major part de les competicions de la Federació Catalana de Futbol. Alguns equips continuaran entrenant fins a meitats de juny, però la majoria ja s'ha acomiadat fins al curs vinent.
Els clubs més professionalitzats posaran deures als seus esportistes (carrera per la platja, taules de flexibilitat i de força...), per no partir de zero a la pretemporada, i els prohibiran pràctiques agressives per a les articulacions, com ara el futbol sala.
Els jugadors amateurs, en canvi, se n'aniran de vacances sense cap consell dels seus tècnics i s'autoimposaran tasques a fer (24 hores, tornejos de festa major...), no per obligació, sinó pel plaer de compartir tardes de futbol sala amb els amics de tota la vida.
Cada estiu comença amb esbufecs, acaloraments, butllofes i cruiximents. Com n'és de traïdora la transició del camp gran a la pista... Ara bé, després de dues setmanes de partidets, el patiment ja és història.
A finals de juny, arriba l'hora de la veritat, ja que comencen els campionats. Cal muntar els equips i tothom s'afanya a aconseguir els millors cromos. Podem parlar de cinc tipologies d'equip:
Selecció galàctica: Els cracks de la zona s'ajunten per fer jogo bonito. Ells s'agraden molt, però normalment no són més que una suma d'individualitats.
Colla amb dos o tres infiltrats: Una colla d'amics consolidada des de fa molts anys no pot permetre's el luxe de perdre el torneig local i, cada estiu, incorpora dos o tres fitxatges estrella perquè l'ajudin a assolir aquesta meta.
Colla a seques: Un grup d'amics, que es baralla més a la pista que als altres àmbits de la vida, intenta ser competitiu i millorar any a any per fer-se seva, de tant en tant, la copa de campions.
Equip de sala: Un equip amb anys d'experiència al futbol sala, que no destaca per tenir grans recursos tècnics, però sí pel rigor tàctic, lluita sempre fins al final.
Colla patxanguera: Una colla molt maca d'amics que es planta als tornejos sense saber contra qui s'enfronta, sense conèixer les normes, però que gaudeix al màxim cada moment del joc.
El fet que gran part dels equips siguin colles d'amics dóna valor afegit a aquesta pràctica estiuenca; a la pista, es veuen nous papers i noves relacions dins del mateix grup de gent. Potser, el més tímid a la discoteca és el líder de l'equip i, en canvi, el més xulo seu a la banqueta perquè de futbol no en té ni idea; o tal vegada, dos jugadors picats per un tema extraesportiu han de fer una paret per generar una ocasió de gol. A més, la falta d'entrenador -normalment no n'hi ha- obliga que cadascú sigui molt conscient del rol que ocupa dins l'equip i que tothom demostri generositat amb el grup.
Estiu i futbol és una mescla màgica que dóna al·licient a municipis avorrits, que omple pistes poliesportives que durant la resta de l'any estan més aviat buides, que genera un vincle afectiu formidable entre jugadors i espectadors; sens dubte, una combinació que enforteix les relacions humanes i que deixa nombrosos moments per al record.
Tot està a punt per al tret de sortida de la temporada futbolística d'estiu, dos mesos emocionants plens d'alegries, decepcions i picabaralles, envoltats d'una immensa aurèola de bon rotllo. Moltes persones anònimes, a les quals cal agrair la seva dedicació, ho faran possible.
Els clubs més professionalitzats posaran deures als seus esportistes (carrera per la platja, taules de flexibilitat i de força...), per no partir de zero a la pretemporada, i els prohibiran pràctiques agressives per a les articulacions, com ara el futbol sala.
Els jugadors amateurs, en canvi, se n'aniran de vacances sense cap consell dels seus tècnics i s'autoimposaran tasques a fer (24 hores, tornejos de festa major...), no per obligació, sinó pel plaer de compartir tardes de futbol sala amb els amics de tota la vida.
Cada estiu comença amb esbufecs, acaloraments, butllofes i cruiximents. Com n'és de traïdora la transició del camp gran a la pista... Ara bé, després de dues setmanes de partidets, el patiment ja és història.
A finals de juny, arriba l'hora de la veritat, ja que comencen els campionats. Cal muntar els equips i tothom s'afanya a aconseguir els millors cromos. Podem parlar de cinc tipologies d'equip:
Selecció galàctica: Els cracks de la zona s'ajunten per fer jogo bonito. Ells s'agraden molt, però normalment no són més que una suma d'individualitats.
Colla amb dos o tres infiltrats: Una colla d'amics consolidada des de fa molts anys no pot permetre's el luxe de perdre el torneig local i, cada estiu, incorpora dos o tres fitxatges estrella perquè l'ajudin a assolir aquesta meta.
Colla a seques: Un grup d'amics, que es baralla més a la pista que als altres àmbits de la vida, intenta ser competitiu i millorar any a any per fer-se seva, de tant en tant, la copa de campions.
Equip de sala: Un equip amb anys d'experiència al futbol sala, que no destaca per tenir grans recursos tècnics, però sí pel rigor tàctic, lluita sempre fins al final.
Colla patxanguera: Una colla molt maca d'amics que es planta als tornejos sense saber contra qui s'enfronta, sense conèixer les normes, però que gaudeix al màxim cada moment del joc.
El fet que gran part dels equips siguin colles d'amics dóna valor afegit a aquesta pràctica estiuenca; a la pista, es veuen nous papers i noves relacions dins del mateix grup de gent. Potser, el més tímid a la discoteca és el líder de l'equip i, en canvi, el més xulo seu a la banqueta perquè de futbol no en té ni idea; o tal vegada, dos jugadors picats per un tema extraesportiu han de fer una paret per generar una ocasió de gol. A més, la falta d'entrenador -normalment no n'hi ha- obliga que cadascú sigui molt conscient del rol que ocupa dins l'equip i que tothom demostri generositat amb el grup.
Estiu i futbol és una mescla màgica que dóna al·licient a municipis avorrits, que omple pistes poliesportives que durant la resta de l'any estan més aviat buides, que genera un vincle afectiu formidable entre jugadors i espectadors; sens dubte, una combinació que enforteix les relacions humanes i que deixa nombrosos moments per al record.
Tot està a punt per al tret de sortida de la temporada futbolística d'estiu, dos mesos emocionants plens d'alegries, decepcions i picabaralles, envoltats d'una immensa aurèola de bon rotllo. Moltes persones anònimes, a les quals cal agrair la seva dedicació, ho faran possible.
