Escola Valls Futbol 4-0 Escola Futbol Tàrrega
Fins fa escassos anys, veure un equip de futbol sense un lliure a la rereguarda resultava molt estrany. Actualment, sembla que utilitzant-lo s'estigui atemptant contra l'anomenat futbol modern. Pot sorprendre com un equip que juga a la segona categoria més important d'alevins, l'EF Valls, recorre a la figura del lliure partit rere partit. Resultadisme?
La defensa amb tres marcadors i un jugador lliure de marca situat 10 metres més enrere és una garantia que ajuda a encaixar pocs gols, però que, alhora, dificulta la millora d'altres aspectes fonamentals del joc col·lectiu. Analitzem-ne els avantatges i els inconvenients.
El lliure, sobretot si és un jove d'edat biològica avançada i amb una certa visió de joc, escombra totes les pilotes enviades per l'equip contrari a l'esquena de la defensa. Aquesta peça fa gairebé impossible que l'equip rebi un gol al contraatac. A més, té una perspectiva privilegiada del partit, s'adona de tot el que hi succeeix i pot ordenar l'equip en cada jugada.
Per contra, la utilització del lliure limita la millora del joc de conjunt en molts sentits. En primer lloc, anul·la moltes funcions del porter, el qual hauria de ser l'encarregat de corregir els defectes defensius de l'equip i de sortir a les pilotes llargues que superen l'última línia del sistema. En segon lloc, trenca constantment el fora de joc; en un equip amb lliure, el fora de joc no existeix i els jugadors no poden entrar en contacte amb aquesta norma fonamental del futbol. En tercer lloc, la resta de l'equip pot perdre actitud defensiva, ja que confia en el darrer home com a assegurança de vida. I, en quart lloc, crea una distància enorme entre línies, cosa que propicia el joc de pilotada; es fa molt difícil connectar mitjançant futbol de combinació.
Segurament, els ulls amb què es miri l'esport rei tenen un pes important en el recompte d'avantatges i inconvenients. Sense dubtar-ho, crec que a iniciació s'ha de fomentar el joc de combinació i començar a inculcar que l'equip ha d'estar junt, tant en atac com en defensa.
Algunes vegades, la utilització d'aquests sistemes té el seu origen en l'experiència de l'entrenador com a futbolista, però, normalment, és una conseqüència directa de l'exigència externa d'anar sumant punts. Quan un tècnic és coherent amb la seva feina i els resultats no l'acompanyen, cal evitar que les juntes directives afegeixin pressió i que els pares es posin nervisos.
El recorregut dels nens ha de passar moltes etapes que completaran la seva progressió com a futbolistes i com a persones. La formació integral és el més important; mantenir una categoria no ho és tot.
