Futbol sense fum

L'entrenament ha estat dur. El míster diu que ens falta físic i ens ha fet córrer 40 minuts sense parar. A més, la climatologia no ha acompanyat, amb temperatures per sota dels zero graus.

L'aigua calenta de les dutxes calma els laments i facilita la relaxació posterior a l'esforç. De sobte, però, el vapor d'aigua es barreja amb un fum pudent que contamina l'aire i trenca l'harmonia que es respirava al vestidor. Algú s'ha encès una cigarreta.

Quan una cosa s'escapa de la meva escala de valors, com per exemple la combinació d'esport i tabac, m'altero, m'irrito i començo a cridar. És un defecte que els companys del Ràcing Rocafort aprofiten per fer-me constants bromes. "Roger, m'encenc un cigarro, eh?", a vegades diu el Joan. L'altre dia, el Toni em va tirar el fum a la cara. Jo m'enfado i ells se n'enriuen.

Però no em puc queixar del tot; darrerament, tots comencen a respectar la petita norma de no fumar al vestidor. No em considero cap extraterrestre; ben al contrari, penso que el més normal és tractar de mantenir tan saludable com sigui possible l'ambient de pràctica esportiva.

Malauradament, al futbol amateur són molts els entrenadors que segueixen fumant a les banquetes i els jugadors que ho fan als vestidors. I aquest comportament és encara més inacceptable quan té lloc entre els entrenadors o els pares d'esportistes joves.

Lluitem plegats per al futbol sense fum!

Dialogar no té contraindicacions!

3a territorial (grup 24):

Ràcing Rocafort 8-3 Creixell CE "B"

-Tranquil, eh! -li dic.
-¿Qué pasa contigo? -em contesta.
-Aquí venim a jugar a futbol, no a prendre mal -responc.
Se m'acosta tot nerviós i, abans que la conversa pugi de to, li pregunto:
-Que es pot parlar amb tu o no?
-No, conmigo no se puede hablar -exclama.

Aquest intent de diàleg, que no ha passat de conversa de besucs, neix arran de la successió d'accions violentes del jugador número 15 del Creixell "B" sobre els jugadors del Ràcing Rocafort. El destraler ha posat el colofó quan, intentant caçar per darrere un jugador local, ha tirat per terra un dels seus companys.

No se sap ben bé si aquest comportament inacceptable sorgeix de la impotència de perdre, de la necessitat d'alliberar-se de mals rotllos o, el que crec menys probable, de la pròpia malícia, de la voluntat de lesionar. Amb quin indomable m'he anat a creuar!

Hi ha dies en què no entens res. És incomprensible com l'àrbitre ha passat per alt una i altra vegada les perilloses accions del futbolista de Creixell. Cansat i indignat, m'hi he dirigit i li he recomanat que s'hi fixés. No ha volgut ni escoltar-me i, tot "xulet", m'ha ensenyat targeta groga.

Esperonat per la inoperància arbitral, el jugador s'ha sentit com a casa i els rocafortins han anat rebent tant com ell s'ha proposat. Com no podia ser d'altra manera, en una enganxada amb un futbolista local, el col·legiat no ha pogut fer més la vista grossa i li ha acabat traient una targeta groga.

Al final del partit, convençut que l'àrbitre s'avindria a parlar, ho he tornat a intentar. Res de res! Respirant fons per no explotar li he deixat anar que "dialogar no té contraindicacions".

No m'ha agradat mai criticar les decisions arbitrals. Considero que els àrbitres exerceixen una tasca molt difícil i dura. Ara bé, no suporto els àrbitres que estan més pendents d'allò que els poden dir que de vetllar per la seguretat dels futbolistes.

No cal fer-ne més sang; lamentablement, no es pot raonar amb qui no vol.

Ni els Mossos, els aturen...

Primera divisió juvenil (grup 8):
Escola Valls Futbol "A" 3-1 Mas Pellicer UDC

Fa dues setmanes al camp de futbol de Valls, concretament el dissabte 9 de gener, vaig viure uns fets que em van deixar estupefacte.

Un partit que, per la qualitat d'ambdós equips, podia haver estat d'allò més vistós i alegre, va convertir-se en un suplici per als espectadors que estimen tant el futbol.

Els jugadors de Mas Pellicer, mal dirigits des de la banqueta i encesos pels familiars, van dedicar-se a repartir llenya a tort i dret i van acabar amb quatre expulsats.

El primer futbolista que va veure la targeta vermella va intentar agredir l'àrbitre durant una bona estona, per la qual cosa algú, encertadament, va decidir trucar a la comissaria de Mossos d'Esquadra. Ben aviat, cinc agents van presentar-se al Vilar.

"Que bé! S'han acabat els problemes", molts vam pensar. Res més lluny de la realitat. Amb els Mossos com a testimonis d'excepció, els jugadors de Reus van continuar donant puntades de peu sense sentit.

I el més greu encara no havia arribat... El darrer expulsat va tenir la meravellosa ocurrència de saltar a les graderies per intentar atonyinar un aficionat que li havia dit no sé què.

Al final de l'enfrontament, els policies van haver d'acompanyar l'àrbitre i els equips fins als vestidors, per evitar cap més incident.

Des de la distància en el temps, però amb el sentiment de tristesa encara present, us/em pregunto: "Com és possible que una pràctica que no té altra finalitat que la diversió sigui també un instrument tan potent d'alliberació de l'instint més animal?".

La neu, el futbol i un servidor

La visita del temporal de fred, vent i neu ha entrat amb la potència esperada a les nostres comarques. El famós Meteosat i els seus portaveus Mauri, Molina o Nadal ja fa temps que l'anunciaven i com diu el refrany... "qui avisa no és traïdor".

Per als malalts de futbolitis, costa trobar pitjor notícia. Un servidor s'ha aixecat un pèl inquiet. Ràpidament, ha corregut a la finestra de la seva habitació per contemplar el paratge. De primeres, ho ha vist molt negre, "res de futbol aquest cap de setmana", ha intuït. Quina paradoxa, veure-ho tot fosc quan en realitat més blanc no pot estar.

Després de la mala llet matinal, un servidor ha dedicat uns minuts a la meditació. Conclusió: si els gurús del temps, que tenen un gran poder sobre les decisions divines de la meteorologia, s'han entestat que nevi justament el cap de setmana, poca cosa s'hi pot fer. Seguint amb el refranyer, "al mal temps, bona cara".

Un servidor, molt il·lusionat amb la recent estrenada tasca d'entrenador dels juvenils del CE El Pla de Santa Maria (2a divisió, grup 8), ha anat a inspeccionar el terreny de joc. Fotut, mig pam de neu! Calen alternatives. Si els jugadors que vénen de Valls i de la resta de l'Alt Camp no poden desplaçar-se fins al Pla, el millor serà organitzar un partidet de futbol sala al pavelló poliesportiu per als futbolistes autòctons. Com a mínim que estirin les cames, ja que potser el temps s'arregla, toca jugar demà i la Canonja, líder invicte, ens agafa amb els pixats al ventre.

Tot just després de convocar els nens, un servidor ha rebut la notícia que el partit ha quedat suspès. Segons el president del Pla, que ha anat ben d'hora a la delegació tarragonina de la Federació Catalana de Futbol, els clubs feien cua per demanar informació i posposar els seus partits. Quin frenesí! No estem preparats per a tanta neu.

Un servidor ha vist la llum quan s'ha adonat que encara li quedava la via de la pròpia pràctica del futbol. Aquest diumenge hi ha el partit de tercera territorial entre el Ràcing Rocafort (equip on juga el servidor) i el CE El Pla de Santa Maria. De fet, hi havia partit... Segons el capità del Ràcing, la Federació ha suspès aquest matx sense intermediació de cap dels dos clubs. Decisió encertada, tot s'ha de dir, ja que el camp de la Conca de Barberà està cobert per un tou de 30 centímetres.

Un addicte al futbol s'enfila per les parets quan no té la seva dosi. I més quan se li esgoten les millors vies d'escapament per oblidar-se de les setmanes d'exàmens en què es troba immers. Al pesat servidor sempre li quedarà el Barça, que diumenge gaudirà dels 20 graus de les Illes Canàries.

Any nou, il·lusions renovades

Ara farà 3 mesos que va néixer aquest blog, una plataforma per expressar el meu punt de vista sobre el futbol amateur de les nostres contrades i per conèixer les opinions de tots vosaltres sobre el tema.

Volia desitjar un gran 2010, ple de nous reptes i il·lusions, a tots els que l'aneu seguint i que m'animeu a continuar. I també m'agradaria encoratjar-vos a participar-hi més activament, tant per conèixer el vostre parer sobre el que es publica com per donar-me idees innovadores sobre les quals escriure.