Futbol sense fum

L'entrenament ha estat dur. El míster diu que ens falta físic i ens ha fet córrer 40 minuts sense parar. A més, la climatologia no ha acompanyat, amb temperatures per sota dels zero graus.

L'aigua calenta de les dutxes calma els laments i facilita la relaxació posterior a l'esforç. De sobte, però, el vapor d'aigua es barreja amb un fum pudent que contamina l'aire i trenca l'harmonia que es respirava al vestidor. Algú s'ha encès una cigarreta.

Quan una cosa s'escapa de la meva escala de valors, com per exemple la combinació d'esport i tabac, m'altero, m'irrito i començo a cridar. És un defecte que els companys del Ràcing Rocafort aprofiten per fer-me constants bromes. "Roger, m'encenc un cigarro, eh?", a vegades diu el Joan. L'altre dia, el Toni em va tirar el fum a la cara. Jo m'enfado i ells se n'enriuen.

Però no em puc queixar del tot; darrerament, tots comencen a respectar la petita norma de no fumar al vestidor. No em considero cap extraterrestre; ben al contrari, penso que el més normal és tractar de mantenir tan saludable com sigui possible l'ambient de pràctica esportiva.

Malauradament, al futbol amateur són molts els entrenadors que segueixen fumant a les banquetes i els jugadors que ho fan als vestidors. I aquest comportament és encara més inacceptable quan té lloc entre els entrenadors o els pares d'esportistes joves.

Lluitem plegats per al futbol sense fum!