Vivint del lliure

Preferent aleví (grup 1):
Escola Valls Futbol 4-0 Escola Futbol Tàrrega

Fins fa escassos anys, veure un equip de futbol sense un lliure a la rereguarda resultava molt estrany. Actualment, sembla que utilitzant-lo s'estigui atemptant contra l'anomenat futbol modern. Pot sorprendre com un equip que juga a la segona categoria més important d'alevins, l'EF Valls, recorre a la figura del lliure partit rere partit. Resultadisme?

La defensa amb tres marcadors i un jugador lliure de marca situat 10 metres més enrere és una garantia que ajuda a encaixar pocs gols, però que, alhora, dificulta la millora d'altres aspectes fonamentals del joc col·lectiu. Analitzem-ne els avantatges i els inconvenients.

El lliure, sobretot si és un jove d'edat biològica avançada i amb una certa visió de joc, escombra totes les pilotes enviades per l'equip contrari a l'esquena de la defensa. Aquesta peça fa gairebé impossible que l'equip rebi un gol al contraatac. A més, té una perspectiva privilegiada del partit, s'adona de tot el que hi succeeix i pot ordenar l'equip en cada jugada.

Per contra, la utilització del lliure limita la millora del joc de conjunt en molts sentits. En primer lloc, anul·la moltes funcions del porter, el qual hauria de ser l'encarregat de corregir els defectes defensius de l'equip i de sortir a les pilotes llargues que superen l'última línia del sistema. En segon lloc, trenca constantment el fora de joc; en un equip amb lliure, el fora de joc no existeix i els jugadors no poden entrar en contacte amb aquesta norma fonamental del futbol. En tercer lloc, la resta de l'equip pot perdre actitud defensiva, ja que confia en el darrer home com a assegurança de vida. I, en quart lloc, crea una distància enorme entre línies, cosa que propicia el joc de pilotada; es fa molt difícil connectar mitjançant futbol de combinació.

Segurament, els ulls amb què es miri l'esport rei tenen un pes important en el recompte d'avantatges i inconvenients. Sense dubtar-ho, crec que a iniciació s'ha de fomentar el joc de combinació i començar a inculcar que l'equip ha d'estar junt, tant en atac com en defensa.

Algunes vegades, la utilització d'aquests sistemes té el seu origen en l'experiència de l'entrenador com a futbolista, però, normalment, és una conseqüència directa de l'exigència externa d'anar sumant punts. Quan un tècnic és coherent amb la seva feina i els resultats no l'acompanyen, cal evitar que les juntes directives afegeixin pressió i que els pares es posin nervisos.

El recorregut dels nens ha de passar moltes etapes que completaran la seva progressió com a futbolistes i com a persones. La formació integral és el més important; mantenir una categoria no ho és tot.

Algú sap què és el compromís?

"Algú em podria explicar què significa el concepte compromís?". Tot entrenador hauria de formular aquesta pregunta als seus jugadors només entrar al vestidor el primer dia d'entrenament de la pretemporada. Per què?

Quan comença el curs futbolístic, tot són flors i violes. Els 20 jugadors de la plantilla assisteixen als entrenaments i ho donen tot per fer-se un lloc a l'equip titular. Esperit de sacrifici, ambient de germanor, bon rotllo... tots els ingredients indispensables per pensar en una gran temporada. Davant d'aquesta idíl·lica situació, l'entrenador no veu la necessitat de donar cap toc d'atenció.

Entre el setembre i l'octubre, comença la competició, la qual cosa implica les primeres decisions del tècnic: alineacions, jugades d'estratègia, canvis... Els partits són la millor eina per observar el grau d'implicació de cada jugador. No cal prestar gaire atenció per distingir aquell futbolista que treballa per l'equip d'aquell que juga per si mateix. Alguns es passen el matx inflant el cap als companys, altres fan la guerra pel seu compte i un o dos munten un numeret si no estan a l'equip titular, no xuten les faltes o són substituïts.

Al desembre, gener i febrer, arriba el fred. La baixada dels termòmetres és un generador increïble d'excuses per no assistir als entrenaments. Si sou entrenadors i disposeu de temps lliure, podeu fer-ne un recull en forma de llibre -s'acosta Sant Jordi. Això sí, dijous o divendres, el dia abans del partit, tothom està en condicions de jugar el cap de setmana. Perdó, tothom està en condicions, excepte els que tenen calçotades. Hi ha jugadors que deixen anar aquest argument per no presentar-se a un partit. Quina barra!

A tots els equips, hi ha un grup de 8-9 jugadors complidors, que es prenen el futbol amb interès, que intenten millorar dia a dia, que, quan no poden presentar-se a un entrenament, es preocupen de fer-ho saber a l'entrenador... És important que el tècnic els detecti i els mantingui motivats perquè seran la clau de l'èxit o el fracàs de l'equip. Si aquests futbolistes, juntament amb l'entrenador, aconsegueixen arrossegar la resta cap a la dinàmica postiva, el conjunt haurà fet un pas de gegant.

L'Institut d'Estudis Catalans defineix el terme compromís com l'"obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc.". Quan el jugador signa la seva fitxa federativa, s'està involucrant en un club i un equip, un conjunt de persones que es necessiten mútuament per assolir una fita col·lectiva. El nivell de compromís diferenciarà un vulgar grup de persones d'un EQUIP.

Què heu fet avui?

El futbol és competició i, al final de tota pràctica, hi ha un guanyador i un perdedor -també es pot empatar, d'acord. Ara bé, el que s'hauria de posar a debat és la idoneïtat del creixent resultadisme. Per guanyar, tot s'hi val?

Cada cap de setmana veiem nens que juguen a futbol atemorits. Alguns es treuen la pilota de sobre amb un xut sense solta ni volta i altres intenten resoldre individualment el partit en cada jugada. Abans del matx, el seu entrenador els ha fet cridar ben fort "un, dos, tres... a guanyar!" i no el volen decebre. Arribar a la porteria contrària i marcar gols és l'únic objectiu. Fins i tot, alguns pares donen "x" diners als seus fills per diana aconseguida. Els valors de la companyonia, del treball en equip i del joc col·lectiu queden arraconats a un pla molt secundari.

Tots els dissabtes i diumenges observem amb incredulitat com "ganassots" de 20, 30 i/o 40 anys es barallen en guerres poc fructíferes pel que fa a futbol. Rebutjos de 70 metres, entrades a fer mal, insults a l'àrbitre des del camp, provocacions als jugadors des de les graderies. "Escolteu, que això és un derbi, eh, sobretot lluita i sacrifici", exclamen els entrenadors per esperonar els seus futbolistes, als vestidors. Si esteu acostumats a veure partits de 3a i 2a territorial ja no cal que us expliqui què ve a continuació. Un autèntic partit de futboltenisjudo.

Els defensors del resultadisme acostumen a basar-se en el següent argument: "de què serveix jugar bé, si després acabes perdent?". Els directius, que inverteixen en el futbol amateur o semiprofessional com a passatemps, sense haver tocat en sa vida una pilota, encara tenen la barra d'exigir resultats. I els entrenadors que no tenen les idees clares ni, sovint, cap formació, es deixen emportar per aquest corrent. "Si perdo els cinc primers partits, em fotran al carrer", pensen.

L'entrenador ha de seguir una línia de treball coherent perquè és qui disposa dels coneixements i l'experiència necessaris per fer rutllar un equip. Ha de saber que jugant malament es poden guanyar un, dos o tres enfrontaments, però que la utilització d'una metodologia rigorosa i l'aposta pel bon futbol són les eines que donaran fruits a llarg termini.

És molt típic trobar-se amb tècnics que van repetint una mateixa manera de jugar a tots els clubs on es troben, la fórmula que aquell any de la Maria Castanya els va donar resultats. Normalment, les solucions més habituals passen per tancar-se darrere i posar un jugador ràpid en punta o per passar-se els 90 minuts fent puntades llargues en direcció a un armari, el qual intenta prolongar la pilota cap als seus companys. Les dues opcions de joc, que no acostumen a tenir alternatives, creen dependències vers un determinat jugador i no desenvolupen el futbol de triangulació. Què passa si aquest jugador deixa l'equip o pateix una lesió? Doncs que el conjunt queda literalment en pilotes, ja que no sap fer altra cosa. Temporada perduda i equip estancat.

Per canviar la dinàmica resultadista, caldria una mica de pausa i reflexió en aquest món futbolístic tan poc racional. És imprescindible que les persones que prenen les decisions (directius, entrenadors...) tinguin el cap fred i adoptin mesures a anys vista, no segons com bufa el vent.

Com a aficionats al bon futbol, podríeu practicar un petit exercici. Quan vegeu un jugador que ve d'un partit, pregunteu-li "com heu jugat avui?", en comptes de "què heu fet avui?". Segurament es quedi perplex i el primer que us digui sigui quan han quedat, però heu de fer-li notar que el que us interessa del futbol és la millora del joc col·lectiu, no només dues xifres buides de significat.