Anys i panys de futbol

Contrast d'edats al Ràcing Rocafort. D'esquerra a dreta, Francesc Viltró (42), Calet Valdiris (17), Albert Miralles (17) i Josep M. Calavera (43). FOTO: R. Ollé

El dijous de la setmana passada, els veterans de la UE Valls i el Ràcing Rocafort de 3a territorial es van enfrontar al camp del Vilar (Valls) en un partit d'entrenament, amb el resultat de 2 a 1 a favor dels locals. Per cert, que bons aquests xavalets del Valls!

Abans del matx, l'entrenador i encara -43 anys, són?- jugador del Ràcing, JM Calavera, em comentava una novetat que es vol introduir a la categoria de veterans. Mentre actualment hi poden participar els majors de 30 anys, aviat caldrà tenir-ne 35 o més. Una altra normativa d'aquesta temporada és l'impediment de tenir doble fitxa federativa, és a dir, no es pot competir, per exemple, a 2a o 3a territorial i, a més, amb els veterans (a les comarques més properes, hi ha un única lliga de veterans, gestionada pel Consell Esportiu del Baix Camp).

L'objectiu d'aquestes mesures és evitar que jugadors que encara donen molta guerra als seus 30, 31, 32... anys -si s'han cuidat, estan en un moment de plenitud física, a la qual cal sumar l'experiència que se'ls pressuposa- es facin els amos dels partits de veterans. Aquest tipus de competició té un ritme més lent i els jugadors són conscients de les mancances en la seva preparació física (gairebé no entrenen); el més important és fer una mica d'esport, distreure's amb la seva gran passió comuna, el futbol, i sobretot... res de lesions!

Però la nova normativa té una segona lectura. Tots aquests jugadors que, per edat, encara no podran jugar com a veterans s'aniran acumulant al futbol territorial. Alguns ho veureu com una cosa positiva i altres, com a negativa.

Potser teniu a la ment aquell veterà, normalment amb el braçalet de capità, que anima els companys, que dialoga amb l'àrbitre, que es posa l'equip a l'esquena, que sap aconsellar els més joves, que, si convé, fa d'entrenador... en definitiva, que es mou amb desimboltura entre els jugadors menys experimentats i col·labora en la pinya que ha de ser tot vestidor. A aquests veterans, durant molts anys JM Domingo al CE El Pla de Santa Maria, JM Calavera o Francesc Viltró al Ràcing Rocafort (Viltró: "Jo el que vull és entrenar i, si puc donar un cop de mà a l'equip, perfecte"), el capità de l'Alcover "B"..., només se'ls pot agrair la seva tasca i felicitar amb un chapeau.

O, tal vegada, quan penseu en el prototip de veterà, us ve al cap aquell futbolista que s'arrossega pels camps de regional, fent falta rere falta perquè no arriba, protestant a l'àrbitre cada jugada, imposant la seva llei a base de cops de colze... ah, i sobretot no el toquis! A aquests personatges, els animaria a plegar i, més que enviar-los a la categoria de veterans, els recomanaria l'esport individual. Als 40 anys no els canviarem.

Sempre he considerat que al nivell de futbol sobre el que estem parlant és fonamental donar minuts als més joves, que es foguegin i vagin agafant experiència. I si no es pot fer en el model actual, per què no estructurar el futbol amateur en dos o tres categories (sub-23, sub-28 i sub-35, per exemple)?

No obstant això, tal com està muntat el futbol d'avui, la combinació equilibrada d'edats, en què cadascú sap quin rol ocupa dins la plantilla, és la fórmula, sens dubte, més exitosa. I no direu que no es curiós veure competir en un mateix equip o en conjunts contraris un adolescent de 17 anys amb un altre de 43 (fins i tot, en alguns casos, han coincidit pare i fill). Si no ho heu experimentat mai, imagineu-vos-ho. Un contrast del tot xocant!