Quan una persona pensa en el futbol, s'imagina, entre d'altres coses, diners, luxe, fama... Aquesta és una ínfima part d'aquest esport, això sí, la que manega tota la resta del negoci. Preguntin a un jugador de tercera territorial què és per a ell el futbol. Segurament els respondrà que és l'esport que més estima, un sentiment de pertinença a un grup, amistat, passió... però, potser, els enumerarà les misèries del futbol regional. "M'he de pagar els desplaçaments, la fitxa federativa i el xandall, entrenem a les tantes i a l'hivern fa un fred que pela, si em lesiono puc tenir problemes a la feina, juguem en camps plens de clots o desnivellats...", podrien ser, fàcilment, els arguments d'un futbolista amateur.
En un futbol precari com el descrit -també som força limitats els futbolistes que hi juguem, tot s'ha de dir-, l'afició pot optar per un paper secundari o, en canvi, per un rol protagonista. Quan els aficionats, amb gran entusiasme, es posen entre cella i cella empènyer l'equip, tots els pensaments negatius dels jugadors es transformen en energia positiva. Una energia que ajuda a lluitar per cada pilota i a millorar dia a dia per recompensar la generositat dels espectadors.
Fa quatre anys, a Rocafort de Queralt, un petit poble de la Conca de Barberà, va fundar-se un club de futbol, el Ràcing Rocafort. Des del primer moment, la gent del poble es va abocar amb l'equip, la qual cosa va fer que tot rutllés ràpidament. Podríem dir, i en aquest cas no és un tòpic, que l'afició es va convertir en el jugador número 12.
Els seguidors del Ràcing omplen cada cap de setmana el camp de les Forques i, gairebé sempre, superen en nombre els aficionats locals en els desplaçaments. Un company que s'ha incorporat al grup aquesta temporada, Lluís Fernández, ha quedat impressionat. "És que venen a tot arreu!", exclama. No només fan acte de presència, sinó que esperonen constantment l'equip. En finalitzar els enfrontaments, t'aturen per felicitar-te o donar-te ànims i, sobretot, fan que et sentis ben acollit.
Per entendre millor aquest fenomen, els posaré un cas que es dóna cada pretemporada. A finals d'agost, comencem els entrenaments. Sempre hi ha algun jugador nou que, com és normal, es troba una mica perdut. Tranquils! Ja hi ha l'aficionat número 1, en Pep -tots els jugadors l'estimem molt-, per donar-li la benvinguda i explicar-li què representa el Ràcing Rocafort. Són, sens dubte, detalls que no s'obliden i que enforteixen el vincle i la fidelitat a aquest club.
Roger, desplegues humanitat.
ResponEliminaM. Carme