3a territorial (grup 24):
Atlètic Vilabella 1-3 Ràcing Rocafort
El futbol s'acostuma a relacionar amb el concepte fair play (joc net). De fet, la FIFA, màxim organisme futbolístic a nivell internacional, s'omple constantment la boca amb aquestes dues paraules. Amb referència al joc net, des de fa pocs anys, s'ha posat de moda la pràctica de llançar la pilota fora de banda quan un jugador queda estès al terra. Els companys d'equip o els contraris han de desfer-se de la pilota perquè sigui atès el jugador que, suposadament, ha pres mal. Aquesta regla no escrita és gairebé de caràcter obligatori, ja que, de no fer-ho, "l'equip infractor" és sotmès a tot tipus d'insults, crits, xiulets i, fins i tot, pot arribar a ser esbatussat per l'altre conjunt. Ah, i després, els mateixos que han proclamat les bondats del fair play són els primers a tornar la pilota 30 o 50 metres lluny d'on ha tingut lloc l'aturada.
Aquest dissabte a Vilabella, un jugador de l'equip local ha caigut dins l'àrea del Rocafort (equip on jugo) amb aparents signes de dolor -cal dir que no ha fingit. Malgrat això, els seus companys han continuat jugant i gairebé marquen un gol als visitants. Ràpidament, a un servidor li ha vingut a la ment el partit del cap de setmana anterior contra el Sarral, quan, davant una acció similar, va decidir aturar la jugada. És criticable l'acció dels vilabellencs? Considero que no, sempre i quan segueixin el mateix criteri en totes les jugades i hagin avisat abans del partit l'equip contrari. Per què?
1. En tots els partits hi ha un àrbitre, el qual és l'encarregat d'interpretar si l'acció on el jugador ha quedat al terra és realment una jugada en què s'hagi pogut fer mal. Normalment, quan algú es lesiona de debò, els jugadors són els primers a adonar-se'n i, immediatament, aturen el partit. Però si l'àrbitre creu que el futbolista ha de rebre assistència, ha de ser ell qui es responsabilitzi d'aturar l'enfrontament.
2. Darrere la majoria d'aquestes jugades, el que realment es produeix és un acte de joc brut (unfair play). Com amb les normes del reglament -aquestes escrites-, el jugador de futbol aplica la màxima de "feta la llei, feta la trampa". Si el seu equip està guanyant, es queda estès per perdre temps; si està perdent, per veure si l'àrbitre sanciona amb targeta el contrari; si els contraris estan atacant, no s'aixeca perquè aturin la jugada; si els que ataquen són els del seu equip, s'aixeca ràpidament per ajudar-los a marcar, i així molts més exemples. El futbol és l'esport en què l'astúcia, la picaresca i l'engany estan vistos amb més bons ulls.
Per tot això i perquè no ens hem d'enganyar -el futbol mai no ha estat un esport on predomina el fair play (Maradona fent la mà de Déu, Cantona colpejant brutalment un espectador, Dida simulant l'agressió d'un aficionat...), animo tots els equips a posar-se d'acord abans de jugar per acabar amb aquesta pràctica, que no fa res més que condicionar els resultats dels partits i embrutar el nom del futbol.
Atlètic Vilabella 1-3 Ràcing Rocafort
El futbol s'acostuma a relacionar amb el concepte fair play (joc net). De fet, la FIFA, màxim organisme futbolístic a nivell internacional, s'omple constantment la boca amb aquestes dues paraules. Amb referència al joc net, des de fa pocs anys, s'ha posat de moda la pràctica de llançar la pilota fora de banda quan un jugador queda estès al terra. Els companys d'equip o els contraris han de desfer-se de la pilota perquè sigui atès el jugador que, suposadament, ha pres mal. Aquesta regla no escrita és gairebé de caràcter obligatori, ja que, de no fer-ho, "l'equip infractor" és sotmès a tot tipus d'insults, crits, xiulets i, fins i tot, pot arribar a ser esbatussat per l'altre conjunt. Ah, i després, els mateixos que han proclamat les bondats del fair play són els primers a tornar la pilota 30 o 50 metres lluny d'on ha tingut lloc l'aturada.
Aquest dissabte a Vilabella, un jugador de l'equip local ha caigut dins l'àrea del Rocafort (equip on jugo) amb aparents signes de dolor -cal dir que no ha fingit. Malgrat això, els seus companys han continuat jugant i gairebé marquen un gol als visitants. Ràpidament, a un servidor li ha vingut a la ment el partit del cap de setmana anterior contra el Sarral, quan, davant una acció similar, va decidir aturar la jugada. És criticable l'acció dels vilabellencs? Considero que no, sempre i quan segueixin el mateix criteri en totes les jugades i hagin avisat abans del partit l'equip contrari. Per què?
1. En tots els partits hi ha un àrbitre, el qual és l'encarregat d'interpretar si l'acció on el jugador ha quedat al terra és realment una jugada en què s'hagi pogut fer mal. Normalment, quan algú es lesiona de debò, els jugadors són els primers a adonar-se'n i, immediatament, aturen el partit. Però si l'àrbitre creu que el futbolista ha de rebre assistència, ha de ser ell qui es responsabilitzi d'aturar l'enfrontament.
2. Darrere la majoria d'aquestes jugades, el que realment es produeix és un acte de joc brut (unfair play). Com amb les normes del reglament -aquestes escrites-, el jugador de futbol aplica la màxima de "feta la llei, feta la trampa". Si el seu equip està guanyant, es queda estès per perdre temps; si està perdent, per veure si l'àrbitre sanciona amb targeta el contrari; si els contraris estan atacant, no s'aixeca perquè aturin la jugada; si els que ataquen són els del seu equip, s'aixeca ràpidament per ajudar-los a marcar, i així molts més exemples. El futbol és l'esport en què l'astúcia, la picaresca i l'engany estan vistos amb més bons ulls.
Per tot això i perquè no ens hem d'enganyar -el futbol mai no ha estat un esport on predomina el fair play (Maradona fent la mà de Déu, Cantona colpejant brutalment un espectador, Dida simulant l'agressió d'un aficionat...), animo tots els equips a posar-se d'acord abans de jugar per acabar amb aquesta pràctica, que no fa res més que condicionar els resultats dels partits i embrutar el nom del futbol.
Les reflexions d'aquest article són el fruit de la distesa conversa postpartit que hem mantingut uns quants membres del Ràcing Rocafort en un bar de Vilabella. Fora de la tensió de l'enfrontament, aquest sempre és un bon moment per dialogar i intercanviar opinions sobre aspectes del joc i sobre el futbol en general.
Crec que els jugadors mateixos si veuen l'acció la qual fa que un jugador quedi estés al terra, poden determinar si aquest està fent teatre o no. O ha estat una entrada dura que requereix l'entrada del fisio.
ResponElimina