Primera divisió infantil (grup 13):
EF Valls "A" 3-0 Morell CD
Els dissabtes al matí són sinònim de futbol base. Encara que no sabem els partits que es disputen, els amants del futbol ens dirigim a qualsevol camp per consumir el que ens posin. A les escoles de futbol s'observa un joc pur, net... i els joves jugadors es diverteixen posant en pràctica allò que els han ensenyat els entrenadors. En l'harmonia que es respira entre mestres i alumnes, un tercer element, moltes vegades, s'encarrega de crispar l'ambient. És el pare hooligan.
El cap de setmana passat jugaven al Pla de Santa Maria l'equip aleví del poble contra la Floresta. A la banqueta local, s'apreciava un curiós fenomen. Mentre l'entrenador donava indicacions a l'equip, un pare li feia la competència i anava corregint el seu fill. Davant la meva sorpresa, un altre entrenador de l'escola em va comentar que allò no era res, que ell havia vist nens prebenjamins que ploraven només veure arribar els seus pares al camp. Ah, així que això ja és una cosa habitual, que entra dins de la normalitat?
Aquest dissabte m'he adonat que sí. A Valls, la graderia no permet tanta proximitat entre pares i jugadors com al Pla. No obstant això, un observador atent no ha pogut passar per alt nombroses curiositats. 1: Un grup de pares analitzant a la mitja part el joc del seu equip, com si parlessin d'un partit de primera divisió. 2: Un pare dirigint crits masclistes a l'àrbitra del partit -al primer temps, semblava que els aficionats no s'atrevissin a insultar-la, però no els ha costat gaire deixar-se anar. 3: Un altre cridant "t'has guanyat cinc euros" al seu fill després de fer un gol. Fins i tot, un entrenador de l'equip baby (4 i 5 anys) del Morell m'ha explicat que per poder fer la seva feina ha de situar-se al costat contrari d'on estan els pares.
I amb tot això, a un servidor li ha acabat pujant la mosca al nas. Què volen els pares per als seus fills? Desitgen que es formin com a persones, que es desenvolupin motriument, que adquireixin hàbits saludables, que facin noves amistats, que coneguin la importància del treball en equip... o pel contrari el que realment els interessa és fomentar la victòria per la victòria, l'individualisme i la necessitat de fer gols per sentir-se importants? Pensen potser que tenen el nou Messi a casa? Hi ha pares en els dos pols i d'altres més indefinits, però cal que tots ells es preguntin quin és l'objectiu de la pràctica esportiva del seu fill.
- Per a més informació, s'adjunta l'article pedagògic "Pares, hooligans o educadors?", que vaig escriure per a la publicació mensual del meu poble (La Planenca, núm.31, primavera 2009).
EF Valls "A" 3-0 Morell CD
Els dissabtes al matí són sinònim de futbol base. Encara que no sabem els partits que es disputen, els amants del futbol ens dirigim a qualsevol camp per consumir el que ens posin. A les escoles de futbol s'observa un joc pur, net... i els joves jugadors es diverteixen posant en pràctica allò que els han ensenyat els entrenadors. En l'harmonia que es respira entre mestres i alumnes, un tercer element, moltes vegades, s'encarrega de crispar l'ambient. És el pare hooligan.
El cap de setmana passat jugaven al Pla de Santa Maria l'equip aleví del poble contra la Floresta. A la banqueta local, s'apreciava un curiós fenomen. Mentre l'entrenador donava indicacions a l'equip, un pare li feia la competència i anava corregint el seu fill. Davant la meva sorpresa, un altre entrenador de l'escola em va comentar que allò no era res, que ell havia vist nens prebenjamins que ploraven només veure arribar els seus pares al camp. Ah, així que això ja és una cosa habitual, que entra dins de la normalitat?
Aquest dissabte m'he adonat que sí. A Valls, la graderia no permet tanta proximitat entre pares i jugadors com al Pla. No obstant això, un observador atent no ha pogut passar per alt nombroses curiositats. 1: Un grup de pares analitzant a la mitja part el joc del seu equip, com si parlessin d'un partit de primera divisió. 2: Un pare dirigint crits masclistes a l'àrbitra del partit -al primer temps, semblava que els aficionats no s'atrevissin a insultar-la, però no els ha costat gaire deixar-se anar. 3: Un altre cridant "t'has guanyat cinc euros" al seu fill després de fer un gol. Fins i tot, un entrenador de l'equip baby (4 i 5 anys) del Morell m'ha explicat que per poder fer la seva feina ha de situar-se al costat contrari d'on estan els pares.
I amb tot això, a un servidor li ha acabat pujant la mosca al nas. Què volen els pares per als seus fills? Desitgen que es formin com a persones, que es desenvolupin motriument, que adquireixin hàbits saludables, que facin noves amistats, que coneguin la importància del treball en equip... o pel contrari el que realment els interessa és fomentar la victòria per la victòria, l'individualisme i la necessitat de fer gols per sentir-se importants? Pensen potser que tenen el nou Messi a casa? Hi ha pares en els dos pols i d'altres més indefinits, però cal que tots ells es preguntin quin és l'objectiu de la pràctica esportiva del seu fill.
- Per a més informació, s'adjunta l'article pedagògic "Pares, hooligans o educadors?", que vaig escriure per a la publicació mensual del meu poble (La Planenca, núm.31, primavera 2009).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada