De la pols a la lluent verdor

Fa només cinc/sis anys, la majoria de camps de futbol de la província de Tarragona eren de terra. Aquests terrenys tenen coses bones, el jugador aprèn a estar més concentrat per tal d'anticipar-se o reaccionar al mal bot de la pilota -la tasca adaptativa és considerable-, i altres de més dolentes, l'escassa fluïdesa del joc com a conseqüència del mateix motiu, la irregularitat de la superfície. No obstant això, recordo camps molt ben arregladets, encara n'hi continua havent, que permetien gaudir jugant i, alhora, no estar contínuament empassant pols.

Darrerament, tots els camps municipals de Tarragona (exemples: Bonavista, Icomar i Sant Pere i Sant Pau) i, més recentment, els de tota la Costa Daurada (exemples: Torredembarra, Creixell i Cunit) i Reus -encara està a la meitat de la conversió- (darrer cas: La Pastoreta), han canviat el marró de la terra pel verd de la gespa artificial.

Com ho han fet? En primer lloc, cal dir que les inversions s'han fet, principalment, a ajuntaments potents, amb generoses partides pressupostàries dedicades a l'esport; i, en segon lloc, que han sabut acollir-se a les subvencions que han anat sortint per fer front a la gran despesa que comporta la substitució d'un camp de terra per un de gespa artificial de darrera generació.

Com a exemple, la Generalitat ha destinat vora els 10 milions d'euros per canviar el paviment de 100 camps municipals de futbol. Aquestes subvencions, que han format part del programa Camps Verds del Pla Director d'Instal·lacions i Equipaments de Catalunya (PIEC), s'han tancat l'any 2008. Però no només hi ha hagut aquesta oportunitat; segons he sentit a dir últimament, les ajudes per a aquest concepte han estat nombroses i des de moltes instàncies polítiques.

El cas planenc
Tot aquest plantejament neix d'una conversa espontània mantinguda amb Jordi Valls, coordinador de l'Escola de Futbol del Pla de Santa Maria. Segons Valls, la gespa permet una millora més ràpida dels jugadors, els quals no han d'estar tan pendents del bot de la pilota i poden prestar més atenció als conceptes tàctics. A més, considera que atrauria més nens a l'Escola, alguns dels quals estan marxant cap a Valls, on sí que es disposa d'aquesta instal·lació.

Actualment, el Pla de Santa Maria té aproximadament 130 practicants de l'esport rei (més de 70 a l'Escola, gairebé 40 entre el juvenil i l'amateur del Club Esportiu i uns 20 a l'equip de veterans). Amb tota seguretat, és la superfície esportiva més trepitjada del poble. Veient l'augment del futbol i, alhora, com creix el municipi, és de preveure que, tard o d'hora, el Pla gaudirà d'una flamant moqueta verda.

Corren temps molt difícils i els ajuntaments també els pateixen, però és qüestió de ser enginyosos i no deixar escapar cap oportunitat. "Atenció amb les noves subvencions del Plan E (Govern espanyol)", deixa anar Jordi Valls.