Com deia el mestre Johan Cruyff, el futbol és un esport d'errors en què guanya el que en comet menys. Un partit controlat, impecable pel que fa al plantejament tàctic i a l'actitud dels jugadors, pot canviar de la nit al dia amb només un error infantil. I és ben fàcil que aquesta errada t'enviï a casa amb zero punts i amb una cara de ruc de la qual costa uns dies recuperar-se.
Tots el jugadors i tots els equips fan molts i molts errors en cada partit. No obstant això, algunes pífies es noten més que d'altres. Quan el davanter falla un gol cantat, el defensa regala una pilota a un contrari o el porter s'empassa un xut amb patates, tothom se'ls tira a sobre. Els jugadors de la zona ampla, en aquest apartat, viuen una mica més tranquils, ja que la conseqüència immediata de l'errada no acostuma a repercutir tant en el marcador.
Directius, entrenadors, futbolistes, àrbitres, aficionats... tots són humans i, per tant, s'equivoquen. A vegades, fins i tot, resulta positiu cagar-la. "Dels errors, se n'aprèn", diuen els grans. Però hi ha diversos aspectes negatius lligats a l'errada que s'haurien de valorar.
En primer lloc, cal dir que s'aprèn dels errors si hi ha algú que te'n fa adonar (cita de Mis futbolistas y yo, J. Cruyff). S'acostuma a parlar dels errors que tenen relació directa amb el marcador. Però, normalment, no es dóna la mateixa importància als petits desajustos repetits en el temps i que trenquen l'equilibri del joc. L'entrenador ha de dur a terme un treball constant de millora dels lleugers defectes de l'equip.
En segon lloc, és contraproduent intentar passar de puntetes davant una pífia flagrant. Per no ferir el jugador que ha fallat, sovint no es toca l'assumpte davant d'ell; ara sí, a l'esquena, punyalada. En aquests casos, el millor és parlar del tema en grup. Els errors són qüestió d'inseguretat en un mateix, de poca confiança amb el company, d'un moment concret de desconcentració... i, per solucionar-ho, no hi ha res com el diàleg.
Quan un equip travessa un moment crític, en què ocasions clares d'atac van al pal i jugades sense perill acaben al fons de la pròpia porteria, és important conjurar-se per acabar amb la mala dinàmica. Com? Amb implicació i il·lusió de tots els membres del conjunt, amb concentració des del primer al darrer minut de cada entrenament i partit i, sobretot, amb companyonia.
Reflexió arran d'uns problemets que el Ràcing Rocafort (grup 24 de 3a territorial), club on jugo, ve arrossegant des de l'inici de temporada. Ànims Ràcing!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada