dilluns, 21 de desembre del 2009

Siusplau, no us atureu!

Amb l'habitual dinar o sopar de Nadal, els equips amateurs tanquen la primera part de la temporada i s'obliden del futbol fins després de vacances. Entre aquest àpat i el següent entrenament o partit, poden transcórrer, tranquil·lament, 20 dies.

Si ningú no s'encarrega de planificar aquest període, els jugadors arribaran de Festes fora de forma i caldrà un llarg procés de treball per recuperar la dinàmica en què es trobava el conjunt. Per què?

La majoria de persones, i també els futbolistes, aprofiten aquestes dates per descansar -són moltes les hores de sofà i tele- i, sobretot, per atipar-se. Els aperitius, la sopa, els canelons, el gall d'indi i els torrons o polvorons resulten irresistibles al paladar humà. Però el més problemàtic del fenomen nadalenc és que la majoria abandona del tot la pràctica d'exercici físic.

Amb aquest canvi dràstic d'hàbits que pot durar més de dues setmanes, és molt fàcil que els jugadors arribin amb 3 o 4 quilets de més i amb actitud mandrosa, com si calgués donar-los corda, als entrenaments.

Per evitar-nos tot aquest panorama, hi ha diferents solucions. La més complexa d'aplicar és la de seguir amb els entrenaments, només donant festa als jugadors entre el 24 de desembre i l'1 de gener (uns dies de descans futbolístic són imprescindibles, tant per al cos com per a la ment). L'altra opció és passar-los unes rutines d'exercici físic que puguin fer pel seu compte, juntament amb alguns consells dietètics.

Si l'entrenador té cura d'aquests detalls i el jugador es respecta a si mateix, en tornar de les Festes es podrà afrontar amb garanties cada partit, en comptes d'haver de prioritzar la posada a punt de l'equip. Els entrenadors veuran que la feina feta fins al moment té una continuïtat i els jugadors també ho agrairan. No penseu que amb una pretemporada ja n'hi ha prou?

Article relacionat (PDF): Quan l'estètica trepitja la salut (La Planenca, núm.33, pàg. 22).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada